CORDA FREGADA
El so sorgeix quan es freguen les cordes amb un arc, que és una vara de fusta que té, de banda a banda, un conjunt de crineres de cavall. Els més representatius són el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix; tots ells tenen quatre cordes. El violí és el més petit i el més agut; li segueix la viola, que és una poc més gran i una poc més greu; el següent és el violoncel, i el més greu i gran de tots és el contrabaix. Els instruments de corda fregada són els més nombrosos en les orquestres.
CORDA POLSADA
En aquest cas, el
so es produeix quan es pessiga o es prem la corda amb els dits o amb un
plectre, també anomenat “pua”, que és una petita peça plana. Els instruments
més coneguts d'aquest tipus són l'arpa i la guitarra, tant la clàssica com
l'elèctrica o l'acústica. No obstant això, hi ha molts instruments d'aquesta
categoria que són tradicionals de molts diferents països del món; per exemple,
el llaüt o la balalaica. Dins d'aquest tipus, també es pot parlar del
clavicèmbal, antecessor del piano actual, en què les cordes sonaven gràcies a
un mecanisme que les pessigava.
CORDA PERCUTIDA
La principal
figura d'aquest tipus és el piano. En aquest cas, les cordes són colpejades per
uns martellets que estan units a les tecles a través d'un complicat mecanisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.